|
Blog —
 Esdeveniments
Familia
Misc
Actuals
Arxiu
Inici
|
|
03/09/2010
Compte enrere pel repte de Harvard —
|
|
|
|
|
Cada dia queda menys per la conferència que impartiré, el 19 d’octubre, a la Universitat de Harvard. La primera sessió del curs, que fan en Ferran i en José Andrés, està al caure, i aquesta proximitat fa que el meu torn encara sembli més a prop.
No puc deixar de pensar que és un repte i una sort per a mi poder participar en aquest projecte tan engrescador, i exposar els meus coneixements sobre cuina a l’altra banda de l’Atlàntic, davant un bon nombre d’estudiants d’un centre tan prestigiós. És un repte i una sort, sí, però també fa una mica de respecte.
Per això ja fa temps que estic treballant de valent perquè la conferència surti rodona. Tot just fa uns dies vam gravar, amb en Germen i el seu equip, els vídeos que em serviran de suport durant les meves explicacions. I és que per mostrar en directe com es fan, i perquè es fan com es fan, les diferents emulsions, necessitaria molt més que l’hora llarga que em deixaran per explicar-me. Així doncs, haurem de mostrar alguns dels processos de forma condensada.
Continguts a banda, l’altre front obert és el lingüístic. La professora d’anglès està fent una tasca brillant, i jo m’hi esforço tant com puc. Però què hi voleu fer si amb els idiomes no me’n surto, ni de bon tros, tan bé com amb els fogons?
Compto els dies que queden, i espero l’arribada d’aquesta experiència amb molta il·lusió. Perquè, qui sap si mai tornaré a fer de professor a Harvard...
|
|
|
 |
26/07/2010
L’equip Jubany, fent ràfting a Llavorsí —
|
|
.gif)
|
|
|
L’equip de Can Jubany som una mica com una gran família. Ens veiem cada dia per treballar de valent, i per això de tant en tant ens agrada apagar els fogons, oblidar-nos de les taules i els plats i trobar-nos fora del restaurant per gaudir junts d’alguna experiència lúdica. L’últim cop va ser fa uns quants dies, quan ens en vam anar tots junts a viure en primera persona l’experiència de fer ràfting per les aigües enrabiades del riu Noguera Pallaresa, a Llavorsí (Pallars Sobirà).
Podeu veure com ens vam equipar amb el vestit de neoprè, els cascos i les armilles salvavides, vam agafar un rem cadascú i ens vam repartir per les barques inflables. Per ser sincers, mentre els guies monitors ens donaven instruccions, abans de començar, semblava que seria molt complicat això d’anar tots alhora, amb els rems i tota la pesca, esquivant roques i ràpids per no bolcar.
Però la colla de Can Jubany jugàvem amb un avantatge: l’avantatge que som un equip, que estem acostumats a treballar junts per un mateix objectiu, que sabem anar a la una. I si a la cuina ens en sortim, també ho vam fer damunt les barques. Vam riure, vam cridar i vam quedar molls com ànecs, però vam arribar a bon port tots junts... fins i tot els més petits de casa. |
|
|
|
06/07/2010
L’hort ja dóna fruits —
|
|
Ja fa uns quants mesos que vam engegar el projecte de l’hort de Can Jubany i veure com dóna els primers fruits és molt gratificant. Jo no en tenia ni idea, de com funcionava el món de l’horticultura, i des que m’hi he ficat, em té meravellat. La sensació de baixar a l’hort a collir l’enciam que farem servir per sopar, de pujar a casa, netejar-lo, amanir-lo i, acte seguit, menjar-lo, és fantàstica. I és igualment bonic preparar els plats del restaurant amb productes de l’hort de casa, havent-los plantat i vist créixer, tenint la certesa que seran deliciosos perquè els hem seguit el procés del principi al final.
De moment estem collint enciams, escaroles, cebes, pastanagues i remolatxa entre d’altres hortalisses, tenim a punt els pebrots, les albergínies i els carbassons, i els tomàquets ja comencen a madurar. La canalla gaudeix com mai collint maduixes i menjant-se-les directament, a peu d’hort. I nosaltres ens embadalim mirant com de bé s’ho passen.
|
|
|
|
06/05/2010
Pescant tonyina vermella a Barbate —
|
|
|
|
|
Dimarts passat vaig ser a Barbate, a la costa de Cadis, en una expedició conjunta amb una cinquantena de cuiners més. Ens va convidar l’Ángel León, del restaurant Aponiente del Puerto de Santa María, que feia mesos que organitzava aquesta trobada amb l’ajuda i col•laboració de l’ajuntament d’aquesta població de costa i d’altres professionals gastronòmics i pesquers de la zona, que s’hi han bolcat amb una amabilitat i generositat impressionants. I l’objectiu era embarcar-nos en vaixell per conèixer en primera persona els secrets de l’almadraba, un mil•lenari art de pesca de la tonyina vermella que encara es fa servir a Barbate. Per sort el temps ens va acompanyar, i vam poder presenciar en directe el que ells anomenen la levantá, el moment clau del procés de pesca en què s’alcen les xarxes i es duu a terme una lluita gairebé cos a cos entre l’home i la tonyina. Espectacular. I després, és clar, la resta del procés, com l’obertura de l’animal i, evidentment, l’art de cuinar-lo de mil maneres diferents.
Vam degustar tradició i cultura. I en José Melero, el propietari del restaurant El Campero, ens va demostrar que la tonyina té milers de possibilitats. Vam menjar ventresca a l’estil japonès, tonyina encebada típicament gaditana, llom en tataki, tonyina adobada i fins i tot piruletes d’ous carregades de semen. Increïble i per llepar-se els dits.
|
|
Llegeix la notícia a El Pais
|
|
05/05/2010
Ja sé fer anar el motocultor —
|
|
El projecte de l’hort de Can Jubany ens té molt il•lusionats a tot l’equip, tant perquè l’entorn de casa canviarà i millorarà com perquè, un cop estigui plenament en marxa, tots aquells productes de la nostra collita passaran per la cuina i les taules del restaurant.
En Ramon és el nostre hortolà. Ell s’encarrega de fresar, llaurar, plantar, regar, collir i fer tot el que faci falta perquè l’hort avanci a bon ritme i aviat en puguem veure els primers resultats. Però nosaltres també ens hi acostem sovint, per donar un cop de mà i observar els progressos. A mi m’ha costat, però com podeu veure en aquesta imatge, per fi em sé defensar amb aquesta bèstia que és el motocultor.
|
|
|
|
|
.gif){kind=small}
