|
Blog —
 Esdeveniments
Familia
Misc
Actuals
Arxiu
Inici
|
|
13/05/2010
Jugant a golf solidari —
|
|
|
|
|
Què passa quan treus una vintena de cuiners de les seves cuines i els ajuntes tots en un camp de golf? Doncs que la qualitat esportiva no està en absolut garantida, però els acudits, les bromes i les ganes de riure flueixen per si sols. És exactament el que va passar dilluns al club de golf de la Moraleja, a Madrid, on ens van convidar a disputar el segon torneig solidari Chefs&Golf Copa Maserati. L’objectiu era recaptar fons per la fundació CODEPSA, que es destinaran als desplaçats de la República Democràtica del Congo i concretament a un projecte molt necessari d’atenció a 1.261 persones de la ciutat de Goma, la majoria dones i nens. El motiu s’ho valia, és a dir que ens vam arremangar i vam provar, amb més o menys èxit, de fer entrar les boles als respectius forats.
Per sort, i com és habitual en aquestes trobades, el resultat d’aquest torneig putting-green era el menys important. El que comptava era reunir-nos i fer caliu pel sopar servit per Jesús Santos del Goizeko i la subhasta solidària, en què es van adjudicar sopars als restaurants de tots els cuiners participants entre d’altres lots. Al final es van recaptar més de 20.000 euros pel país africà: tot un èxit. I ja us confesso que el torneig no el vaig pas guanyar jo.
|
|
Llegeix la notícia al web de la fundació CODESPA
Llegeix la notícia a 7 caníbales
|
 |
08/04/2010
De professor a l’Escola d’Hostaleria —
|
|
Just tornant de les vacances de Setmana Santa, el primer que es van trobar a l’aula els alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona va ser amb un servidor. Aquest centre de formació de futurs cuiners ubicat a Tona té un conveni signat amb Osona Cuina, d’acord amb el qual els membres d’aquesta associació anem passant per l’escola per fer xerrades als estudiants. I aquesta setmana ens va tocar als de casa.
Vam voler aprofitar la nostra conferència per fer una introducció general al negoci de l’hostaleria, partint de l’experiència acumulada al llarg dels pràcticament quinze anys de funcionament de Can Jubany. Per això també em va acompanyar en Xavi, que va explicar als alumnes el complex funcionament del món dels càterings, des de la producció a la comercialització passant per un dels punts fonamentals: l’atenció al client. |
|
|
26/03/2010
Esgotadora però apassionant Alimentaria —
|
|
|
|
|
S’ha acabat una setmana molt intensa que hem passat gairebé íntegrament als pavellons de la Fira Alimentària, anant amunt i avall, coneixent gent i parlant amb vells amics, cuinant i participant al congrés BCNVanguardia’10 Experimenta. Tornem tots esgotats però satisfets de la feina feta. Dilluns, per exemple, vam presentar el curs que impartirem a la tardor una colla de cuiners catalans a Harvard. És un projecte de tanta envergadura i ens fa tanta il•lusió que no em vaig poder estar de dedicar la meva participació en aquest projecte al professor que em recriminava les males notes que treia a l’escola. “Saps on vaig? A Harvard!”, li vaig dir per si m’estava escoltant.
Però Alimentaria no s’ha quedat aquí. Un dels dies de més nervis per tot l’equip de Jubany va ser dimecres. Ens tocava fer una ponència i la sala de congressos estava plena a vessar. Vam sortir amb en Matias a ensenyar com elaborem, a casa, una terrina de llebre a la Royale, mentre la resta de l’equip es quedava a la cuina treballant a tota màquina per tenir a punt els tastets. Al públic li va agradar, però em sembla que me’n sortiré més bé a Harvard parlant en anglès que a Alimentaria havent de fer servir el meu castellà de la Plana de Vic.
|
|
|
|
17/03/2010
Al Català de l'Any —
|
|
|
|
|
A vegades als cuiners ens agrada complicar-nos la vida, però ho fem perquè en el fons ens ho passem bé. Un exemple clar el tenim en el sopar del Català de l’Any, que vam celebrar ahir a la nit al Palau de Congressos de Barcelona. De casa n’hi vam anar uns quants a fer la nostra aportació: vam servir unes 600 tapes de mosaic de calamar al costat de 22 equips de cuina més. Però per si fos poc, un any més ens vam encarregar de coordinar l’organització de tot el sopar, de garantir que tots els plats estiguessin a punt quan tocava i que a la gent (xefs i comensals) no li faltés de res. I ja us podeu pensar que fer anar alhora 150 cuiners, algun amb tres estrelles Michelin, no té res de senzill.
Vam treballar moltíssim, però de riure també ens en vam fer un tip. Us deixem algunes fotografies perquè pugueu veure què es coïa a la cuina més enllà del sopar dels convidats: les converses amb en Ferran Adrià, la Carme Ruscalleda o la Mey Hofmann, la visita dels pares d’en Pep Guardiola o tots els cambrers esperant les nostres instruccions.
Per cert que, a petició d’en Ferran Adrià, la festa la vam acabar amb un bon Gin Tònic. Això sí, quan tothom ja estava tip i la cuina ben endreçada.
|
|
|
|
18/02/2010
Botifarra vam menjar —
|
|
Ja fa set anys que el Dijous Gras se celebra a Vic com una gran festa, i nosaltres sempre la vivim amb intensitat. Aquest any no vam faltar a la carpa menjador que s'instal·la a la plaça Major per reivindicar el paper del porc a la gastronomia d'Osona.
I fidels a la cançó que diu que 'el Dijous Llarder botifarra menjaré', ens vam esforçar perquè ningú es quedés sense poder complir la tradició. Vam cuinar fins a 350 quilos de botifarra, 100 de botifarra d'ou i 175 de negra, a més de 100 quilos de llardons, 160 de costelles de porc i 150 de cansalada. I tot això sense comptar els ous, els panets, les amanides o les canals dels tres porcs ecològics que van necessitar gairebé 24 hores per estar a punt.
Tot plegat, per llepar-se els dits! |
|
|
|
|
.gif){kind=small}
.gif){kind=small}
.gif){kind=small}
.gif){kind=small}
.gif){kind=small}
.gif){kind=small}
.gif){kind=small}
