Blog

Can Jubany a la ruta gastronòmica de Gay Mercader

El número d’aquest setembre de la revista Harper’s Bazaar publica un article en què el conegut promotor musical Gay Mercader (que dit de passada és un gran aficionat a la gastronomia) recomana els seus restaurants preferits. Per tot l’equip ha estat una sorpresa i un honor descobrir que Can Jubany forma part d’aquesta llista de seleccionats pel paladar de qui ha portat els Rolling Stones o Michael Jackson entre d’altres als nostres escenaris. Mercader diu de la nostra carta que li agrada com repensem la cuina tradicional catalana i com barregem la modernitat i l’herència. Amb aquestes paraules, que capten fins a l’última gota l’essència Jubany, encara ens ha agradat més la seva recomanació. Us deixo aquí l’article sencer, on a banda de Can Jubany trobareu altres propostes gastronòmiques imperdibles. Gay Mercader, t’esperem de tornada a casa el dia que vulguis!

Article "Ruta Mercader" al Harper's Bazaar de setembre

I vosaltres, peleu el fuet?

Les últimes setmanes a l’apartat de cartes del lector de La Vanguardia s’ha desencadenat un debat d’allò més divertit i apassionant: el fuet, amb pell o sense pell? Han rebut tota mena d’opinions. Tantes, que al final la Cristina Jolonch n’ha començat a demanar d’altres, a elaboradors, comerciants, cuiners i gent del gremi i ha acabat fent un article d’allò més interessant. Si us el llegiu, també hi trobareu la meva opinió. Jo, el fuet me’l menjo amb pell, sempre i quan el budell sigui autèntic i de qualitat. De fet, els petits fuets que hem començat a elaborar a casa per servir com a aperitiu, estan pensats per menjar-se sense treure la pell. Al cap i a la fi, jo sempre dic que ben curada és l’autèntic perfum de l’embotit.

Al "Fuera de serie" de l’Expansión

Un diumenge de fa unes setmanes, la Marta Fernández Guadaño, del suplement "Fuera de serie" del diari Expansión, va venir a dinar a casa. Vam estar parlant, va provar la nostra gastronomia, va visitar el restaurant... i en definitiva vam passar unes hores molt agradables. A la seva secció "Para comer" del "Fuera de serie" hi ha publicat una ressenya de Can Jubany que a nosaltres ens ha encantat. L’ha titulat "Cocina catalana en una masía de vanguardia" i aquí us la deixo, per compartir-la amb vosaltres i per agrair-li a ella les atencions que ens ha dedicat.

Article sencer al "Fuera de serie"

En Toni Massanés em retrata al “Què fem?” de La Vanguardia

En Toni Massanés em retrata al “Què fem?” de La VanguardiaAquest cap de setmana, al suplement “Què fem?” de La Vanguardia, en Toni Massanés m’ha fet un regal increïble: un reportatge que parla de mi, i de casa nostra, i d’aquest projecte que l’Anna i jo vam començar fa quinze anys i del que ara estem tant i tant orgullosos. M’encanta l’estil d’en Toni i m’encanta el que diu al reportatge: parla de Harvard (quins records més macos!), de l’hort de Can Jubany, de la cuina quilòmetre zero que vam començar a fer molt abans que nasqués aquest concepte... repassa la meva trajectòria i em fa veure que deunidó els anys que fa que corro amunt i avall. M’ha remogut i m’ha fet pensar. Aquí us el deixo. Espero que a vosaltres també us enganxi.

Reportatge "Nandu Jubany: peus a terra, cap inquiet"

Mireu quina mare que tinc!

Les mares sempre ens deixen bé, veuen en nosaltres tot allò que tenim de bo i ens perdonen els defectes. I la meva encara més: està feta una artista i, quan parla de mi i dels meus projectes, ella és la millor campanya de publicitat que podria tenir. Sinó, escolteu-la en el reportatge que us deixo aquí sota, que li van fer al programa “Maneres de viure” de Jordi Sacristán a Com Ràdio. La periodista, la Carme Parras, la va anar a visitar a l’Urbisol, el restaurant familiar on vaig créixer i vaig descobrir la meva passió per la cuina, a Monistrol. La meva mare em fa quedar la mar de bé però, segons com us ho mireu, també em deixa ben retratat. És clar que a ningú que em conegui el deu sorprendre, inquiet com sóc, que de petit passéssim més d’una nit a l’hospital per culpa de les meves trompades, que durant una temporadeta anés pel món amb el braç i la cama enguixats, tot al mateix temps, o que als 18 anys ja volgués dirigir tot l’Urbisol jo solet. La meva mare diu que està orgullosa de mi. Però és que jo n’estic encara més d’ella.

Escolteu el reportatge sencer aquí

< 1 2 3 4 5 >