Blog

Amb 33 dones a la ràdio: prova superada

Ara fa uns dies, el passat 28 de novembre, vaig viure una experiència única. Em van convidar al programa El suplement de Catalunya Ràdio, que presenta la Tatiana Sisquella. Però, un cop allà, no em van sotmetre a una entrevista normal i corrent sinó a, gairebé, un interrogatori de tercer grau fet per 33 dones que, totes juntes, poden arribar a espantar. Entre d’altres senyores em van fer preguntes la princesa Leticia, la Carme Ruscalleda, la Núria Feliu, la mateixa Scarlet O’Hara de Lo que el viento se llevó, la Carmen de Mairena, la Mari Pau Huguet, l’Empar Moliner, la Carme Chacón, la Carmen Sevilla, la Sílvia Cópulo o la Magdalena Álvarez. Són les participants a la secció Dones exasperades que duen a terme Agnès Busquets, Sílvia Abril i Mireia Portas, tres de les imitadores del Minoria Absoluta i el Polònia. Amb elles vaig parlar del restaurant, de les obres que hi hem fet, de gastronomia, de la meva trajectòria... i vam repassar moltes anècdotes viscudes al llarg dels meus anys de cuiner. Va ser una gran prova de foc, però també una gran experiència i una gran estona viscuda.

Escolta l'entrevista sencera, aquí

Convidat a Ràdio Flaixbac

Dimecres passat vaig ser un dels entrevistats al programa “El matí i la mare que el va parir” que presenta cada dia Carles Pérez a Ràdio Flaixbac. L’entrevista me la van fer en motiu del quinzè aniversari de Can Jubany, per parlar d’aquesta fita i la renovació del restaurant, però la veritat és que vam acabar fent tertúlia una mica de tot. Sempre en el to humorístic i distès que caracteritza aquest programa despertador matinal, els vaig explicar que acostumo a ser present a tots els càterings i celebracions que serveix l’equip Jubany, tot i que on més m’agrada estar és a la cuina del nou restaurant. Vaig haver de reconèixer que només sé treballar, des que em llevo fins que me’n vaig a dormir. I em va agradar molt que el presentador recordés haver-me vist preparant mini hamburgueses en un casament a El Serrat del Figaró. Carles Pérez i els seus tertulians van bromejar sobre el mite que els plats als restaurants amb estrella sempre tenen més plat que menjar, i deixen l’estómac mig buit, però ja els vaig garantir que això, a casa meva, no passa.

Escolta l'entrevista sencera, aquí

Fent panellets amb l’Eudald

Hem tingut uns dies tan atrafegats, a casa, que encara no havia tingut temps de parlar d’aquest rodatge que vaig fer amb el meu fill gran, l’Eudald, coincidint amb la castanyada. Va venir la Montse, una periodista de l’Info-K, l’informatiu adreçat a infants que programa cada dia del Club Super 3, perquè li ensenyéssim a fer panellets. I a nosaltres no ens va costar gaire posar-nos-hi. Els en vam preparar de pinyons, en forma de castanya amb xocolata, i en forma de bolet. Em va agradar compartir aquesta estona televisiva amb el meu fill, que a vegades diu que vol ser cuiner, a vegades diu que no ho vol ser, i a vegades diu que encara no ho sap. Sigui com sigui, veure’l treballar colze a colze amb mi a la cuina, m’omple d’orgull i satisfacció. I s’ha de reconèixer que té bones mans per la cuina...

Mira el reportatge i descarrega't la recepta, aquí

"D'arròs sempre se'n menjarà"

Els cuiners no acostumen a desvetllar els secrets dels seus plats, però de tant en tant no fa cap mal deixar escapar la clau d'alguna recepta. Aquest dissabte en Pere Tàpias ens va convidar a parlar sobre arrossos amb carn al seu programa “Tàpias variades” de Catalunya Ràdio, una bona ocasió per donar consells que als fogons de Can Jubany sempre ens han anat molt bé. Consells com per exemple que si volem aconseguir un arròs de conill per llepar-se els dits, el millor és procurar-se un animal caçar al bosc i sofregir-lo ben lentament perquè s'estovi. O que l'arròs de capipota està pensat per ser menjat com a plat únic i que, perquè quedi deliciós i aromatitzat, a mitja cocció podem afegir un bon suc de taronja a la cassola. Però sense cap mena de dubte, l'arròs més popular és el clàssic i de tota la vida: amb costella, conill, botifarra i pollastre, cada vegada més desossat perquè ens hem acostumat al menjar de ministre. En Pep Poblet també va ser a l'estudi durant tot el programa i, amb el seu saxo, va marinar música i cuina a mesura que les receptes anaven sorgint: notes valencianes per il·lustrar l'arròs passejat de què parlava una oient o una melodia fúnebre per l'arròs de cementiri que un altre fan del “Tàpias variades” fa cada Sant Esteve amb el sofregit del pollastre de Nadal. I abans d'acomiadar-nos d'en Pere va tocar desvetllar un darrer secret i extreure una conclusió: el secret, que ens agrada cuinar els arrossos als fogons però acabar-los al forn, per donar-los un toc cruixent final i un aspecte que farà que ens els mengem per la boca però també pels ulls. I pel que fa a la conclusió, que d'arròs sempre se n'ha menjat, encara se'n menja, i sempre se'n menjarà.

Recepta d'arròs de colomí d'en Nandu al web del "Tàpias variades"
Escolta el programa aquí

< 1 2 3 4 5 >