Blog

Les receptes amb tòfona del Fòrum

Als assistents a la ponència sobre la tòfona que vaig impartir al programa Aula Activa del Fòrum Gastronòmic de Girona els vaig prometre que penjaria al bloc les receptes que vam preparar en directe, perquè tots ells poguessin provar de fer-les a casa seva. I com que una promesa sempre es compleix, aquí us deixo les quatre propostes: l’air baguette amb cansalada ibèrica, caviar d’oli i tòfona; el mil fulls de tòfona i foie; els canalons de pollastre de pagès i la tòfona al papillote. Ja em direu, el dia que proveu de fer-les, si us han quedat per llepar-vos els dits. Jo us animo a que les proveu i ens feu arribar els vostres suggeriments.

Air baguette amb cansalada ibèrica, caviar d'oli i tòfona
Milfulls de tòfona i foie
Canalons de pollastre de pagès
Tòfona al papillote

Jubany som tots nosaltres: mil gràcies per fer-lo possible

Aquesta setmana he tingut molts cops la sensació d’estar flotant, de no tocar de peus a terra. Acabem de deixar enrere uns dies molt especials, per a mi, per l’Anna, per tota la família i per l’equip Jubany al complet. De fet, tot l’últim mes ha estat especialment intens, amb l’obertura del nou restaurant, l’anada a Harvard... però res té punt de comparació amb el que he viscut i sentit aquests darrers dies amb les tres festes dels 15 anys de Jubany. Les festes que hem celebrat a casa han estat com un somni on han aparegut moltes persones que per a mi són importants, i moltes a qui no veig prou sovint i a qui dec moltíssim. Amb les festes i el documental que vam estrenar he volgut agrair-los a tots l’esforç que fan perquè el projecte Jubany sigui cada dia una realitat: a l’Anna, en primer lloc, però també a la família i a tot l’equip Jubany (que de fet és com una gran família), als clients, als proveïdors... Tenir-los tots junts, sentir-los parlar, aplaudir, riure i alegrar-se per nosaltres i amb nosaltres m’ha fet sentir a la pell tota la força de Jubany. I aquesta sensació fa respecte, però alhora és el que em renova les forces i m’esperona a seguir-me superant, dia rere dia.

Gràcies per creure en el nostre projecte

No veieu la cara de felicitat que fem en aquesta foto l’Anna i jo? Ahir va ser un dia molt intens, però també molt important per a nosaltres, un d’aquells moments que marquen la nostra història i la del projecte de negoci que vam engegar junts fa quinze anys, quan vam obrir Can Jubany. El nou restaurant, aquell que feia tant de temps que imaginàvem, ara ja és una realitat. Ahir ens hi vam poder passejar, en vam poder palpar tots els racons, i també hi vam començar a treballar, amb la mateixa il·lusió que el primer dia. I ara, com nens amb sabates noves, volem agrair l’esforç i la dedicació de tots aquells que han treballat tan intensament els últims dos mesos per fer possible el restaurant que tenim avui: als de casa i als de fora. Ha estat un procés llarg i a vegades molt dur, però el resultat s’ho val. Moltes gràcies a tots els que hi heu contribuït d’una o altra manera, als que hi heu perdut la son i als que heu cregut en la nostra il·lusió.

Podeu veure com és el nou Can Jubany, aquí

El cuquet abans de l’estrena

Avui tinc un cuquet a l’estómac, de nervis i d’il·lusió. I és que demà, comença una nova etapa per Can Jubany. Al matí anirem a treballar d’estrena i tornarem a la normalitat després de dos mesos molt intensos en què tots hem treballat dur per transformat el restaurant de cap a peus. Ens mereixíem aquest canvi, nosaltres i els nostres clients. I ara, que estem a punt de fer quinze anys, era el moment adequat per fer-lo. Ho sentíem així, i així ho hem fet. La nostra intenció al començar a pensar en el nou restaurant era que els clients hi notessin la mateixa calidesa, familiaritat i tracte proper que és propi de casa nostra, però en un entorn més modern; i que el personal pogués treballar en unes instal·lacions totalment noves i més espaioses. I estic segur que ho hem aconseguit. Ara, de fet, us toca a vosaltres dir-hi la vostra. A partir de demà, doncs, esperem veure-us al nou Can Jubany.

L’hort ja dóna fruits

Ja fa uns quants mesos que vam engegar el projecte de l’hort de Can Jubany i veure com dóna els primers fruits és molt gratificant. Jo no en tenia ni idea, de com funcionava el món de l’horticultura, i des que m’hi he ficat, em té meravellat. La sensació de baixar a l’hort a collir l’enciam que farem servir per sopar, de pujar a casa, netejar-lo, amanir-lo i, acte seguit, menjar-lo, és fantàstica. I és igualment bonic preparar els plats del restaurant amb productes de l’hort de casa, havent-los plantat i vist créixer, tenint la certesa que seran deliciosos perquè els hem seguit el procés del principi al final. De moment estem collint enciams, escaroles, cebes, pastanagues i remolatxa entre d’altres hortalisses, tenim a punt els pebrots, les albergínies i els carbassons, i els tomàquets ja comencen a madurar. La canalla gaudeix com mai collint maduixes i menjant-se-les directament, a peu d’hort. I nosaltres ens embadalim mirant com de bé s’ho passen.

< 1 2 3 4 5 >