Blog

El 14 de setembre, tots amb el Casal dels infants!

Després de l’èxit de l’any passat, amb 35.000 € de recaptació, El Casal dels Infants, LetsBonus, Gramona i el Gran Teatre del Liceu Barcelonès organitzen una segona Gran Nit Solidària al Liceu. Nosaltres hi tornarem a ser, juntament amb Albert Adrià (amb la col·laboració de Paco Méndez del restaurant Hoja Santa), Carles Abellan i Carles Gaig. 

Enguany farem un menú especial sobre l’escenari del teatre. Al mateix temps, els membres del Cor del Liceu oferiran una actuació musical especial dissenyada per l’ocasió. 

La cita serà el pròxim 14 de setembre i el preu del menú és de 149 €. Ja es poden comprar els tiquets per LetsBonus.

La recaptació anirà destinada a ajudar a més de 6.000 nens i joves amb risc d’exclusió social. El Casal dels Infants, és una ONG dedicada a acompanyar a nens , nenes, adolescents, joves i famílies vulnerables, fomentant la seva autonomia i confiança personal mitjançant la intervenció educativa perquè puguin tirar endavant. 

Orgullosos de formar part d’aquesta iniciativa. La cuina també pot ser una eina contra la pobresa infantil!

El millor Dijous Gras del món, el de casa!

Si hi ha un dia per disfrutar realment de la cuina, del bon menjar i de les amistats que aquest ofici m’ha brindat, és sens dubte el Dijous Llarder. Aquesta tradició tan nostra m’ha enamorat tota la vida, des que era una criatura. Però és que els últims 13 anys, amb els companys d’Osona Cuina, l’hem convertit en una festa popular tan brutal que no em puc imaginar faltant a la cita.

Aquest Dijous Gras hi vam cuinar tres porcs sencers d’uns 300 quilos cada un, més de 200 quilos de botifarra i molta, molta botifarra negra, cansalada i llom. Un cop més, vam apostar pel porc Ral d’Avinyó, una raça rústica i alimentada de forma natural amb més temps d’engreix que és una aposta segura.

Per un dia la plaça de Vic altera el seu ritme: la gent no hi passa enfeinada amunt i avall sinó que s’atura a fer el xafarder i es guarda una estona per seure a les taules, comprar un entrepà i celebrar la festa. És dijous, però sembla diumenge!

I també és una delícia sentir crepitar el foc de la brasa, i ensumar l’aroma del porc que es va coent molt i molt lentament, sabent que el vam posar a la graella més de 15 hores abans del moment de servir. És un dia especial, com la Nit de Reis, que assaboreixes al màxim perquè saps que trigaràs un any a tornar-lo a vivir.

Això sí, després et dutxes dues vegades seguides i no serveix de res: l’olor de brasa i de porc t’acompanyarà durant hores!!!

Entofonat de tota la vida

Un dels millors moments de l’any gastronòmic per a mi sempre és la temporada de la tòfona. I aquest any el tret de sortida no podia ser més rodó: divendres passat la Fira de la Tòfona de Centelles va voler retre’m un homenatge per se un dels cuiners que més ha apostat per la introducció d’aquest fong a la cuina.

Vaig recollir el premi encantat. Però ja els vaig explicar que de mèrit no en tinc pas gaire... Qui es podria resistir a un producte tan increïble com aquest, que a més tenim a tocar de casa, en un territori tan privilegiat com és el nostre?

Durant l’acte vaig parlar una mica sobre la tòfona, de la seva recollida, de com cuinar-la i de com innovar amb ella... I encara vaig voler donar un consell a tots els que em van voler escoltar: aquest Nadal, enlloc de comprar percebes, ratlleu una mica de tòfona sobre una llesca de pa.

Poesia i gastronomia: recordant Lorca

Federico Garcia Lorca es va allotjar a l’hotel Majestic del setembre al desembre de 1935. I just abans de marxar, un grup d’intel·lectuals i amics seus de Barcelona li van preparar un sopar de comiat al mateix hotel.

D’aquell sopar aviat en farà 80 anys justos. I per commemorar aquests números rodons, la setmana passada a l’hotel es va celebrar una vetllada que volia reproduir tant bé com fos possible aquella trobada històrica.

L’equip del Petit Comitè, un dels nostres restaurants, hi vam participar preparant un menú que, si havia de recordar Lorca i la seva estada a l’hotel, només podia fer-ho recuperant plats típics dels anys 30. A part de l’aperitiu, vam servir un ou poché amb bolets de temporada i migas de sobrassada, i el que abans s’anomenava llagosta vermella termidor. A taula tampoc hi va faltar la carn de caça: una becada farcida i rostida i, de postres, codonyat, tocinets de cel i trufes a l’armanyac. 


Amic del formatge

Fa uns dies vaig ser a la Seu d’Urgell per rebre el premi Amic del Formatge que atorguen cada any els organitzadors de la Fira de Sant Ermengol. Sempre és una alegria rebre premis per la meva feina a la cuina, i aquest em va fer especial il·lusió perquè reconeix la defensa i la promoció del formatge artesà que duem a terme cada dia a Can Jubany.

Els formatges artesans, de proximitat i de qualitat, han format part de la carta de casa nostra des de sempre. La nostra taula de formatges catalans, sovint acompanyats de confitures o de pa de nous, no hi falten mai.