Blog

Orgull de calldetenenc. De pregoner a la festa major

Crec que un dels orgulls més grans de qualsevol persona, que estimi i se senti del poble on viu, és que li encarreguin el pregó de la festa major. És una satisfacció, un repte i una gran responsabilitat. I si tu ets fill de Monistrol de Calders i t’ho demanen a Calldetenes, el poble que fa 18 et va acollir amb els braços oberts i sempre t’ha ajudat, encara més. Doncs això. Divendres em vaig plantar davant de tots els calldetenencs i calldetenenques per desitjar-los una bona Festa Major. I aprofitar l’ocasió que em brindaven per donar-los les gràcies, no només pel fet de proposar-me com a pregoner, sinó sobretot pel suport que ens han donat a l’Annak, als meus fills i a mi des del primer dia. Calldetenes sempre ens ha fet costat. No ens hi hem sentit mai estranys, sinó com a casa. Tant, que quan sortim a fora, tampoc em canso de fer-ne d’ambaixador, i portar el nom del poble on calgui. I com que no sé tenir les mans quietes... vaig fer el pregó tot lligant un allioli. 10 litres d’allioli per acompanyar 800 botifarres, que ens vam menjar entre tots els veïns tot just acabat el pregó. Calldetenes, sou collonuts! Bona Festa Major!

Tapes a vista d'hotel al Majestic

Una de les grans sorts de la nostra feina és que ens permet viure moments i experiències molt especials. Experiències com la d’ahir, a la terrassa de l’hotel Majestic, inclosa en el marc de la setmana de les terrasses dels hotels de Barcelona, “A vista d’hotel”, que impulsada pel Gremi d’Hotels de la ciutat s’està celebrant de l’1 al 8 de juny. Durant tota una setmana, i per donar la benvinguda al bon temps, els hotels de Barcelona obren les seves terrasses al públic en general, i hi programen un gran nombre d’activitats, com concerts i espectacles, tallers de tota mena, o tastos i degustacions entre moltes altres. La nostra proposta va ser una masterclass de tapes, un showcooking en directe on vam ensenyar als assistents alguns trucs i secrets per elaborar unes tapes boníssimes i d’èxit garantit. Tot plegat, des de l’entorn de la Dolce Vitae, la terrassa del Majestic, un espai amb unes vistes incomparables de Barcelona. Un oasi urbà pensat per relaxar-se i desconnectar mentre es contemplen alguns dels edificis modernistes i més singulars de Barcelona. Tot plegat, a vista d’ocell.

La cuina que captivava Antonio Machado

Aquest dijous vam tenir la sort de servir un sopar que em feia especial il·lusió i que, a més, feia temps que preparàvem amb detall: un menú en honor al poeta Antonio Machado, quan fa exactament 75 anys que, en plena Guerra Civil i fugint del Franquisme, es va allotjar durant tres setmanes al Majestic. L’hotel li va voler fer un homenatge i per això va organitzar una emotiva vetllada en què es va recordar el poeta i el seu pas per Barcelona. El nostre repte era servir als comensals un sopar que reproduís amb fidelitat la cuina que estava en boga a principis del segle XX i, sobretot, la cuina que més agradava al poeta. Machado era un home modest i senzill, i com a tal no li agradaven els plats sobrecarregats o luxosos. Diuen que es llepava els dits amb la cuina més casolana i tradicional i amb les carns de caça, i que li encantaven els cigrons i el bacallà. Així doncs en aquest menú ens vam mantenir fidels a les receptes tradicionals, i vam incorporar ingredients dels de tota la vida. Els comensals van poder degustar, entre d’altres, una coca de recapte amb anxoves, un trinxat de faves amb tavella amb cigrons i tripetes de bacallà i un costellam de xai amb múrgoles i fruits secs. En el transcurs de la vetllada, Monique Alonso, fundadora de la Fundació Antonio Machado a Cotlliure, va fer-nos reviure aquelles setmanes de violència, incertesa i angoixa de 1938 a través de les vivències de Machado. Gastronomia i història es van fusionar a la perfecció i, per uns moments, tots ens vam sentir de veritat a la Barcelona d’aquella època convulsa.

El menú del sopar

"El Dijous Llarder, botifarra, botifarra..."

Sempre visc el Dijous Llarder com un dia especial. I com que sóc home de tradicions, i més si aquestes tenen a veure amb la gastronomia i amb els productes de casa nostra, la festa a l’entorn del porc que organitzem cada any amb la colla d’Osona Cuina la disfruto com un nen amb sabates noves. I aquest any no ha sigut cap excepció. Un com més ens hem trobat a la plaça Major de Vic per rostir un porc sencer, en un esdeveniment que ja s’ha convertit en una tradició i que no deixa d’atreure curiosos al voltant de les graelles. És un gran dia per demostrar com d’exquisida pot ser la carn de porc si el producte és bo, i si la tractem amb cura, deixant que es faci sense presses. Disfruto veient com el porc es va fent a poc a poc, i ensumant l’olor de carn a la graella que va impregnant tota la plaça. Fins que arriba el moment culminant: apartar la carn del foc i trossejar-la. Llavors és quan s’engega un engranatge format per desenes de cuiners, que amb l’ajut dels joves de Escola d’Hostaleria d’Osona, preparem i servim els entrepans al punt a als que han escollit aquesta alternativa per un dinar de Dijous Gras com cal.

El client sempre té la raó

Potser sí que aquesta frase és un tòpic, però sense treure-la de context, ben entesa i ben aplicada, és una de les claus de l’èxit de qualsevol negoci. Almenys així vam coincidir, ara fa uns dies, els tres ponents de la jornada “Tres formes de combinar gastronomia i empresa familiar amb èxit”, del Club Empresa Familiar ESADE Alumni, on vaig participar junt amb Artemi Nolla, propietari de AN Grup, i Francesc Solé, del 7 Portes. No ens equivoquem. No es tracta de dir sempre que sí a tot, ni de donar la raó perquè sí i de forma sistemàtica. Es tracta, en canvi, d’una manera molt particular de saber entendre l’ofici, de treballar, de sentir. És entregar-se al client sense reserves i disfrutar de veritat fent-ho, no perquè toca o perquè les lleis de l’empresa així ho manen, sinó perquè ens surt de dins i és la nostra raó de ser. Em va agradar prendre part al Club Empresa Familiar, perquè encarna molt bé el què és Can Jubany: una suma de llar i negoci que no tenen sentit l’un sense l’altre. I em va agradar que el president del club, Joaquim Uriach, ens vinculés a valors tan essencials per nosaltres com són la tradició i la renovació, l’emprenedoria i el servei al client.