Blog

Els catalans i el millor oli d'oliva del món!

Divendres passat em van atorgar, a Lleida, el premi Romanicó d’Or, un guardó que entrega cada any Agrolés d’Actel Grup i que reconeix persones i entitats que treballen i aposten per una dieta mediterrània i equilibrada, amb productes sans i de qualitat. Com a bons defensors de la seva terra, els organitzadors del premi valoren, i molt, la importància de la gastronomia al territori, amb l’oli d’oliva com un dels productes essencials.

Com bé va dir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, durant l’acte, l’oli, el nostre oli, supera la simple finalitat alimentària i entra de ple en el terreny de la cultura social. Va ser un gran orgull rebre aquest premi. Però ja els ho vaig dir als organitzadors. Això meu no té mèrit! Jo l’únic que faig cada dia és divulgar i defensar una veritat com una casa: que a Catalunya tenim el millor oli verge extra del món. I no hi ha ningú que em pugui fer creure el contrari!!!

L’acte d’entrega dels premis va tenir lloc a la Seu Vella de Lleida. Al meu costat, també van recollir el premi les doctores Maria José Moltilva i Maria Paz Romero, pels seus 18 anys de trajectòria en projectes d’investigació que tenen l’oli d’oliva com a eix central. A més, l’oli Almagro de Ciudad Real va rebre el premi Romanicó Essència, al millor oli verge extra d’oliva arbequina.

Moltes felicitats a tots i moltes gràcies per la confiança!

Assessorant a l'Hotel Majestic

Quan ja fa mesos vam començar a treballar amb l’Hotel Majestic de Barcelona, oferint assessorament als diferents espais gastronòmics de l’establiment, estàvem tot just posant fil a l’agulla a un projecte que s’anticipava com a molt engrescador. Per davant teníem molta feina per fer, però també moltes ganes de fer-la. Així que de forma gradual, vam començar a treballar amb els esmorzars de l’hotel, vam seguir amb la terrassa d’estiu La Dolce Vitae i amb la formació d’equips per a esdeveniments. I, sense gairebé ni adonar-nos-en, la setmana passada van culminar tots aquests mesos de treball amb la presentació de la nova etapa del gastrobar del Majestic, a la planta baixa de l’hotel.

La nostra tasca aquí és molt clara: no es tracta de cuinar, sinó d’assessorar i orientar els cracks que ja tenen els fogons de l’hotel: en David Romero, cap de cuina del Majestic, i en Joan Cuesta, cap de cuina del bar. Tenim molt bona sintonia, i el projecte és tan il·lusionant i motivador que no passa dia que no tinguem ganes de més. I encara ens falta molt camí a recórrer: el projecte d’assessorament s’ha d’anar estenent, a poc a poc però sense aturar-se, a totes les altres parcel·les gastronòmiques de l’hotel.

Al febrer ja està previst entrar al restaurant Petit Comitè, dels mateixos propietaris de l’hotel, on la prioritat serà oferir una cuina catalana de qualitat al cor de Barcelona.

Recull de premsa
Article a la revista Cuina

Acompanyant els productes catalans de qualitat

Fa uns dies les cambres de comerç de Lleida i de Tàrrega em van convidar a intervenir en una trobada internacional que tenia per objectiu mostrar a importadors americans i canadencs les virtuts dels productes catalans. Es tracta de l’Internacional Fine Food & Wine Business meeting, que va tenir lloc a Lleida, on va ser un plaer participar.

En la meva intervenció els vaig voler explicar que l’essència de la meva cuina són sempre els productes catalans de qualitat, i que per això aposto fermament per la cuina de quilòmetre zero ben entesa. És a dir, m’apassiona tenir l’hort al costat del restaurant, i controlar de prop els productes que hi creixen i que després passaran a la cuina i a la taula de Can Jubany. Però al mateix temps no puc entendre aquesta cuina de proximitat si no va lligada a l’alta qualitat dels seus productes. Parlant clar: si un producte de Km. zero és de la millor qualitat, me’l quedo. Però si no és així, me n’aniré a buscar-lo al Km. 1., al 2 o al 3, i així paulatinament fins a trobar els ingredients de qualitat òptima. I per trobar allò que busco, res millor que el contacte directe amb el productor, que a més em permet conèixer i aprendre cada dia una mica més sobre cada producte.

Un dels regals que em fa la meva feina és que em permet fer d’ambaixador de tota aquesta riquesa gastronòmica que tenim a Catalunya. És un orgull poder explicar les meravelles que tenim aquí cada cop que viatjo, sigui a Boston, a Rússia o a Singapur i, per descomptat, també és un honor poder fer-ho quan rebem visitants a casa nostra.

Acompanyant els metges el dia de la seva festivitat

Divendres passat la delegació d’Osona del Col•legi de Metges de Barcelona celebrava la festivitat dels seus patrons, Sant Cosme i Sant Damià, amb un acte a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic. Va ser un honor que m’escollissin a mi per pronunciar la conferència central, que vaig titular “La cuina, la meva vida”. I és clar. Segur que ara us preguntareu què pinta un cuiner impartint una xerrada a la festivitat dels metges osonencs oi? Doncs bé, estic convençut que existeix una connexió entre les dues professions, perquè en tots dos casos es necessita vocació, sacrifici, entrega, moltes hores de feina... i sovint seguir uns horaris estranys que requereixen el suport de la família. Sense passar per alt l’estreta relació que existeix entre cuina i salut... Entenc la gastronomia com una experiència global, i això és el que vaig voler explicar als metges. Els productes són la base de la nostra cuina, passant de l’hort, als fogons i al restaurant. Però el nostre ofici no es redueix només a recollir-los i transformar-los, sinó a coordinar un equip multidisciplinar (comunicació, disseny, artesania...) per fer avançar cada dia l’experiència, embolcallant-la. I tot això per no esmentar que de petit jo volia ser corredor de motos, metge o arquitecte... però com ja vaig confessar divendres, com que era mal estudiant van decidir que el millor lloc on podia estar... seria a la cuina!!! Acompanyar els metges el dia de la seva festa va ser un plaer... moltes gràcies per comptar-m’hi!

Orgull de calldetenenc. De pregoner a la festa major

Crec que un dels orgulls més grans de qualsevol persona, que estimi i se senti del poble on viu, és que li encarreguin el pregó de la festa major. És una satisfacció, un repte i una gran responsabilitat. I si tu ets fill de Monistrol de Calders i t’ho demanen a Calldetenes, el poble que fa 18 et va acollir amb els braços oberts i sempre t’ha ajudat, encara més. Doncs això. Divendres em vaig plantar davant de tots els calldetenencs i calldetenenques per desitjar-los una bona Festa Major. I aprofitar l’ocasió que em brindaven per donar-los les gràcies, no només pel fet de proposar-me com a pregoner, sinó sobretot pel suport que ens han donat a l’Annak, als meus fills i a mi des del primer dia. Calldetenes sempre ens ha fet costat. No ens hi hem sentit mai estranys, sinó com a casa. Tant, que quan sortim a fora, tampoc em canso de fer-ne d’ambaixador, i portar el nom del poble on calgui. I com que no sé tenir les mans quietes... vaig fer el pregó tot lligant un allioli. 10 litres d’allioli per acompanyar 800 botifarres, que ens vam menjar entre tots els veïns tot just acabat el pregó. Calldetenes, sou collonuts! Bona Festa Major!