Blog

Glamour i gastronomia a la festa de Loewe

Ahir a la nit ens vam vestir amb les nostres millors gales per assistir a un esdeveniment ple de glamour, gent elegant i guapa, cares conegudes i moda, molta moda. La prestigiosa marca Loewe va reinaugurar la seva botiga del passeig de Gràcia de Barcelona, i ho va fer amb una festa impressionant a la Fundació Tàpies, on van aprofitar per presentar la col·lecció tardor-hivern 2012-2013. I no és que haguem canviat els fogons per l’alta costura. Al contrari: amb la inestimable ajuda d’en Carles Gaig, l’equip Jubany vam servir el càtering de la festa. Un sopar a peu dret que van degustar cares conegudes com les models Judit Mascó, Vanesa Lorenzo i Laura Ponte, l’arquitecte Óscar Tusquets, el president de la Generalitat i la seva esposa i Jaime de Marichalar. Tot plegat, very fashion!

Article "Festa de Loewe a Barcelona", de Carmen Muñoz, a El Periódico

El Dijous Llarder un porc sencer em menjaré

El Dijous Llarder sempre és un dia intens, i aquest any no ha sigut cap excepció. Amb la colla d’Osona Cuina hem superat un cop més el repte de coure un porc sencer al mig de la Plaça Major de Vic. Ens hi vam posar ahir a les sis de la tarda, i l’hem tingut sobre la brasa fins a les dotze d’aquest migdia, fent-se a poc a poc, tal com ha de ser amb un animal d’aquestes dimensions i qualitat. Un dels moments més intensos del dia ha estat el de trossejar el porc, quan ja estava al punt i el seu aroma impregnava tota la plaça. Ha estat el moment d’activar tota la maquinària, de treballar tots els cuiners colze a colze i de comptar amb l’ajut dels joves de l’Escola d’Hostaleria d’Osona per fer que cap peça de l’engranatge fallés. Molta gent amb ganes de Dijous Llarder feia estona que feia temps a Plaça. I finalment han pogut (i hem pogut) degustar el porc en forma d’entrepà. Per llepar-se’n els dits.

Ja som a Miami

Estem rebentats però molt contents després de tantes hores de vol fins a Miami, on vam arribar ahir en Carles Gaig, en Mati, en Carlitos, la Xènia i un servidor. Aquest dimecres al vespre oferim a l’Hotel Mandarin Oriental el sopar inaugural del vol Barcelona Miami que aquest dimarts posa en marxa Iberia. I encara que aquí les temperatures són ben estiuenques i conviden a fer el mandra, nosaltres tenim molta feina per fer perquè demà a la nit tot surti rodó. El còctel que Iberia adreça a autoritats i clients vip porta per títol “Nuevas rutas” i en aquest cas, com que la ruta en qüestió té l’origen a Barcelona, oferirem un bon sopar a base de cuina catalana: canelons, bunyols, arròs sec, truita amb tomàquet i ibèrics... i tot regat amb vins i caves del país. De moment, toca fer passar el jet lag mentre ho preparem tot perquè a la festa els convidats es puguin llepar els dits amb la gastronomia de casa nostra.

Apostant pel Museu Episcopal de Vic

Dimarts passat vaig ser al Museu Episcopal de Vic, servint el càtering d’una de les jornades que organitza el Cercle MEV. Es tracta d’un organisme creat per col·laborar activament en el desenvolupament i potenciació del museu, i aconseguir que ciutadans, empreses i col·lectius s’hi impliquin per convertir-lo en una referència imprescindible d’interès cultural i turístic. La idea m’agrada molt, i no només la trobo molt ben pensada sinó extremadament necessària per posar la cultura i els nostres referents on es mereixen. Per això hi he volgut col•laborar, aportant el meu petit gra de sorra amb el que millor sé fer: cuinar. Aquest cop la conferència la va fer en Miquel Roca i Junyent, el president de la Fundació Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va parlar de l’estret vincle que existeix entre la cultura i la crisi. Una xerrada molt interessant en què Roca i Junyent va transmetre la importància de saber valorar el nostre patrimoni cultural per ser generadors de la cultura. Un imperatiu que considero totalment equiparable al món de la gastronomia que, fet i fet, també forma part del nostre ric patrimoni cultural.

Jubany en tapes

Segur que tots estareu d’acord que sortir de tapes, i més si les tapes són per llepar-se’n els dits, és genial. Doncs preparar-ne, servir-ne i innovar en aquest sector gastronòmic tan peculiar és igual de fantàstic. Així que ahir m’ho vaig passar bomba, acompanyant en Ferran Adrià, la Fundació Alicia i l’empresa cervesera Damm en la presentació del seu nou projecte. Acaben de posar en marxa un ambiciós pla per estendre a tot el món el concepte de la tapa espanyola com un producte de qualitat, una forma de vida i una manera d’obrir la indústria agroalimentària del país (l’oli, el pernil, les olives, el vi, les conserves...) als mercats internacionals. Proposen, i no em sembla gens agosarat, fer tot un extens estudi sobre les tapes, com a pas previ per a promoure l’obertura de milers de bars de tapes a tot el món i entrar per la porta gran a mercats com el nord americà o el xinès. I com que el millor sempre és predicar amb l’exemple, ahir, coincidint amb la presentació del pla a l’antiga fàbrica Damm del carrer Rosselló de Barcelona, l’equip de Jubany Events vam servir un dinar a base de tapes, des del començament fins al final. Algunes eren revisions de les tradicionals, de tota la vida, com l’ensaladilla russa, les gambes al vapor amb algues i cítrics, el vermut, la brotxeta de pop amb cansalada o la nostra truita francesa farcida de pa amb tomàquet i pernil. I d’altres eren invencions més innovadores, com la caipirinha nitro, el gin-fizz nitro, l’exprés de foie i botifarra negre o les air-baguettes de llom ibèric.

Recull de premsa de la presentació del projecte de divulgació de les tapes