Blog

Acompanyant els productes catalans de qualitat

Fa uns dies les cambres de comerç de Lleida i de Tàrrega em van convidar a intervenir en una trobada internacional que tenia per objectiu mostrar a importadors americans i canadencs les virtuts dels productes catalans. Es tracta de l’Internacional Fine Food & Wine Business meeting, que va tenir lloc a Lleida, on va ser un plaer participar.

En la meva intervenció els vaig voler explicar que l’essència de la meva cuina són sempre els productes catalans de qualitat, i que per això aposto fermament per la cuina de quilòmetre zero ben entesa. És a dir, m’apassiona tenir l’hort al costat del restaurant, i controlar de prop els productes que hi creixen i que després passaran a la cuina i a la taula de Can Jubany. Però al mateix temps no puc entendre aquesta cuina de proximitat si no va lligada a l’alta qualitat dels seus productes. Parlant clar: si un producte de Km. zero és de la millor qualitat, me’l quedo. Però si no és així, me n’aniré a buscar-lo al Km. 1., al 2 o al 3, i així paulatinament fins a trobar els ingredients de qualitat òptima. I per trobar allò que busco, res millor que el contacte directe amb el productor, que a més em permet conèixer i aprendre cada dia una mica més sobre cada producte.

Un dels regals que em fa la meva feina és que em permet fer d’ambaixador de tota aquesta riquesa gastronòmica que tenim a Catalunya. És un orgull poder explicar les meravelles que tenim aquí cada cop que viatjo, sigui a Boston, a Rússia o a Singapur i, per descomptat, també és un honor poder fer-ho quan rebem visitants a casa nostra.

Acompanyant els metges el dia de la seva festivitat

Divendres passat la delegació d’Osona del Col•legi de Metges de Barcelona celebrava la festivitat dels seus patrons, Sant Cosme i Sant Damià, amb un acte a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic. Va ser un honor que m’escollissin a mi per pronunciar la conferència central, que vaig titular “La cuina, la meva vida”. I és clar. Segur que ara us preguntareu què pinta un cuiner impartint una xerrada a la festivitat dels metges osonencs oi? Doncs bé, estic convençut que existeix una connexió entre les dues professions, perquè en tots dos casos es necessita vocació, sacrifici, entrega, moltes hores de feina... i sovint seguir uns horaris estranys que requereixen el suport de la família. Sense passar per alt l’estreta relació que existeix entre cuina i salut... Entenc la gastronomia com una experiència global, i això és el que vaig voler explicar als metges. Els productes són la base de la nostra cuina, passant de l’hort, als fogons i al restaurant. Però el nostre ofici no es redueix només a recollir-los i transformar-los, sinó a coordinar un equip multidisciplinar (comunicació, disseny, artesania...) per fer avançar cada dia l’experiència, embolcallant-la. I tot això per no esmentar que de petit jo volia ser corredor de motos, metge o arquitecte... però com ja vaig confessar divendres, com que era mal estudiant van decidir que el millor lloc on podia estar... seria a la cuina!!! Acompanyar els metges el dia de la seva festa va ser un plaer... moltes gràcies per comptar-m’hi!

Orgull de calldetenenc. De pregoner a la festa major

Crec que un dels orgulls més grans de qualsevol persona, que estimi i se senti del poble on viu, és que li encarreguin el pregó de la festa major. És una satisfacció, un repte i una gran responsabilitat. I si tu ets fill de Monistrol de Calders i t’ho demanen a Calldetenes, el poble que fa 18 et va acollir amb els braços oberts i sempre t’ha ajudat, encara més. Doncs això. Divendres em vaig plantar davant de tots els calldetenencs i calldetenenques per desitjar-los una bona Festa Major. I aprofitar l’ocasió que em brindaven per donar-los les gràcies, no només pel fet de proposar-me com a pregoner, sinó sobretot pel suport que ens han donat a l’Annak, als meus fills i a mi des del primer dia. Calldetenes sempre ens ha fet costat. No ens hi hem sentit mai estranys, sinó com a casa. Tant, que quan sortim a fora, tampoc em canso de fer-ne d’ambaixador, i portar el nom del poble on calgui. I com que no sé tenir les mans quietes... vaig fer el pregó tot lligant un allioli. 10 litres d’allioli per acompanyar 800 botifarres, que ens vam menjar entre tots els veïns tot just acabat el pregó. Calldetenes, sou collonuts! Bona Festa Major!

Tapes a vista d'hotel al Majestic

Una de les grans sorts de la nostra feina és que ens permet viure moments i experiències molt especials. Experiències com la d’ahir, a la terrassa de l’hotel Majestic, inclosa en el marc de la setmana de les terrasses dels hotels de Barcelona, “A vista d’hotel”, que impulsada pel Gremi d’Hotels de la ciutat s’està celebrant de l’1 al 8 de juny. Durant tota una setmana, i per donar la benvinguda al bon temps, els hotels de Barcelona obren les seves terrasses al públic en general, i hi programen un gran nombre d’activitats, com concerts i espectacles, tallers de tota mena, o tastos i degustacions entre moltes altres. La nostra proposta va ser una masterclass de tapes, un showcooking en directe on vam ensenyar als assistents alguns trucs i secrets per elaborar unes tapes boníssimes i d’èxit garantit. Tot plegat, des de l’entorn de la Dolce Vitae, la terrassa del Majestic, un espai amb unes vistes incomparables de Barcelona. Un oasi urbà pensat per relaxar-se i desconnectar mentre es contemplen alguns dels edificis modernistes i més singulars de Barcelona. Tot plegat, a vista d’ocell.

La cuina que captivava Antonio Machado

Aquest dijous vam tenir la sort de servir un sopar que em feia especial il·lusió i que, a més, feia temps que preparàvem amb detall: un menú en honor al poeta Antonio Machado, quan fa exactament 75 anys que, en plena Guerra Civil i fugint del Franquisme, es va allotjar durant tres setmanes al Majestic. L’hotel li va voler fer un homenatge i per això va organitzar una emotiva vetllada en què es va recordar el poeta i el seu pas per Barcelona. El nostre repte era servir als comensals un sopar que reproduís amb fidelitat la cuina que estava en boga a principis del segle XX i, sobretot, la cuina que més agradava al poeta. Machado era un home modest i senzill, i com a tal no li agradaven els plats sobrecarregats o luxosos. Diuen que es llepava els dits amb la cuina més casolana i tradicional i amb les carns de caça, i que li encantaven els cigrons i el bacallà. Així doncs en aquest menú ens vam mantenir fidels a les receptes tradicionals, i vam incorporar ingredients dels de tota la vida. Els comensals van poder degustar, entre d’altres, una coca de recapte amb anxoves, un trinxat de faves amb tavella amb cigrons i tripetes de bacallà i un costellam de xai amb múrgoles i fruits secs. En el transcurs de la vetllada, Monique Alonso, fundadora de la Fundació Antonio Machado a Cotlliure, va fer-nos reviure aquelles setmanes de violència, incertesa i angoixa de 1938 a través de les vivències de Machado. Gastronomia i història es van fusionar a la perfecció i, per uns moments, tots ens vam sentir de veritat a la Barcelona d’aquella època convulsa.

El menú del sopar