Blog

Ja som a Miami

Estem rebentats però molt contents després de tantes hores de vol fins a Miami, on vam arribar ahir en Carles Gaig, en Mati, en Carlitos, la Xènia i un servidor. Aquest dimecres al vespre oferim a l’Hotel Mandarin Oriental el sopar inaugural del vol Barcelona Miami que aquest dimarts posa en marxa Iberia. I encara que aquí les temperatures són ben estiuenques i conviden a fer el mandra, nosaltres tenim molta feina per fer perquè demà a la nit tot surti rodó. El còctel que Iberia adreça a autoritats i clients vip porta per títol “Nuevas rutas” i en aquest cas, com que la ruta en qüestió té l’origen a Barcelona, oferirem un bon sopar a base de cuina catalana: canelons, bunyols, arròs sec, truita amb tomàquet i ibèrics... i tot regat amb vins i caves del país. De moment, toca fer passar el jet lag mentre ho preparem tot perquè a la festa els convidats es puguin llepar els dits amb la gastronomia de casa nostra.

Apostant pel Museu Episcopal de Vic

Dimarts passat vaig ser al Museu Episcopal de Vic, servint el càtering d’una de les jornades que organitza el Cercle MEV. Es tracta d’un organisme creat per col·laborar activament en el desenvolupament i potenciació del museu, i aconseguir que ciutadans, empreses i col·lectius s’hi impliquin per convertir-lo en una referència imprescindible d’interès cultural i turístic. La idea m’agrada molt, i no només la trobo molt ben pensada sinó extremadament necessària per posar la cultura i els nostres referents on es mereixen. Per això hi he volgut col•laborar, aportant el meu petit gra de sorra amb el que millor sé fer: cuinar. Aquest cop la conferència la va fer en Miquel Roca i Junyent, el president de la Fundació Amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va parlar de l’estret vincle que existeix entre la cultura i la crisi. Una xerrada molt interessant en què Roca i Junyent va transmetre la importància de saber valorar el nostre patrimoni cultural per ser generadors de la cultura. Un imperatiu que considero totalment equiparable al món de la gastronomia que, fet i fet, també forma part del nostre ric patrimoni cultural.

Jubany en tapes

Segur que tots estareu d’acord que sortir de tapes, i més si les tapes són per llepar-se’n els dits, és genial. Doncs preparar-ne, servir-ne i innovar en aquest sector gastronòmic tan peculiar és igual de fantàstic. Així que ahir m’ho vaig passar bomba, acompanyant en Ferran Adrià, la Fundació Alicia i l’empresa cervesera Damm en la presentació del seu nou projecte. Acaben de posar en marxa un ambiciós pla per estendre a tot el món el concepte de la tapa espanyola com un producte de qualitat, una forma de vida i una manera d’obrir la indústria agroalimentària del país (l’oli, el pernil, les olives, el vi, les conserves...) als mercats internacionals. Proposen, i no em sembla gens agosarat, fer tot un extens estudi sobre les tapes, com a pas previ per a promoure l’obertura de milers de bars de tapes a tot el món i entrar per la porta gran a mercats com el nord americà o el xinès. I com que el millor sempre és predicar amb l’exemple, ahir, coincidint amb la presentació del pla a l’antiga fàbrica Damm del carrer Rosselló de Barcelona, l’equip de Jubany Events vam servir un dinar a base de tapes, des del començament fins al final. Algunes eren revisions de les tradicionals, de tota la vida, com l’ensaladilla russa, les gambes al vapor amb algues i cítrics, el vermut, la brotxeta de pop amb cansalada o la nostra truita francesa farcida de pa amb tomàquet i pernil. I d’altres eren invencions més innovadores, com la caipirinha nitro, el gin-fizz nitro, l’exprés de foie i botifarra negre o les air-baguettes de llom ibèric.

Recull de premsa de la presentació del projecte de divulgació de les tapes

I per acabar... parlem de la tòfona

Ara sí, que el Fòrum Gastronòmic de Girona ha tancat les portes. I deunidó tot el que ha donat de sí. Nosaltres vam tenir la sort d’acomiadar-lo, ahir, parlant d’un ingredient de temporada que ens apassiona i que és un plaer per a tots els sentits: la tòfona. La ponència estava inclosa al programa de l’Aula Activa, i en aquest cas l’organitzava cuines Bulthaup. Vam disposar de tres hores per parlar en profunditat sobre aquest fruit de la terra que amaga tants secrets. Vam procurar que els assistents aprenguessin a reconèixer una tòfona en les seves diferents variants, a conservar aquest ingredient i a discernir les seves moltes utilitats. I evidentment, també vam cuinar. Vam elaborar tres plats amb la tòfona com a principal protagonista, explicant-ne tots els passos i secrets. I, és clar, abans de marxar, tots els assistents van poder degustar, i jutjar per ells mateixos si la cuina de la tòfona es mereix, o no, el prestigi que l’envolta.

Un Fòrum intens... amb sorpresa inclosa

Al Fòrum Gastronòmic hi ha tant per fer i tant per veure, que és impossible avorrir-se o parar quiet un minut. Avui aquest punt de trobada dels professionals del sector tanca les portes, però deixa enrere uns dies frenètics que nosaltres també hem volgut aprofitar a fons. Ahir, sense anar més lluny, vaig participar activament al Fòrum Empresa, on enlloc de parlar de cuina em va tocar parlar de negocis. Però de negocis gastronòmics, evidentment. Al matí vaig ser a la xerrada “Emprenedors intrèpids. Invertir en temps de crisi”. Amb en Manel Puigverd, en Martí Sabria i en Txaber Allué vam parlar dels respectius negocis, de la manera que tenim cadascú de plantejar-los, gestionar-los i fer-los créixer tal i com primer hem imaginat. Un exercici molt enriquidor però que em tenia preparada una bona sorpresa. Jo no em vaig poder estar d'explicar que, tot i que al món dels negocis m'està anant prou bé, en la meva etapa d'estudiant era un desastre. Tant que a vuitè, el pare marista em va arribar a dir que m'hauria de fer fora. I qui em podia dir a mi que, quina casualitat, d'entremig del públic s'alçaria ni més ni menys que el pare marista (sí, sí, el mateix) per confirmar que efectivament jo no era massa bon estudiant, però que mai m’hauria fet fora.   I a la tarda, un altre diàleg deliciós, en aquest cas amb el sociòleg Sebastià Serrano, aquest cop per parlar de com les emocions s'entrellacen amb la feina del cuiner d'una forma molt estreta. I avui, encara ens ha quedat temps per parlar de tòfones. Un fòrum, doncs, que hem espremut fins a l'últim minut. Foto: Ferran Castrillo