Blog

Jugant a golf solidari

Què passa quan treus una vintena de cuiners de les seves cuines i els ajuntes tots en un camp de golf? Doncs que la qualitat esportiva no està en absolut garantida, però els acudits, les bromes i les ganes de riure flueixen per si sols. És exactament el que va passar dilluns al club de golf de la Moraleja, a Madrid, on ens van convidar a disputar el segon torneig solidari Chefs&Golf Copa Maserati. L’objectiu era recaptar fons per la fundació CODEPSA, que es destinaran als desplaçats de la República Democràtica del Congo i concretament a un projecte molt necessari d’atenció a 1.261 persones de la ciutat de Goma, la majoria dones i nens. El motiu s’ho valia, és a dir que ens vam arremangar i vam provar, amb més o menys èxit, de fer entrar les boles als respectius forats. Per sort, i com és habitual en aquestes trobades, el resultat d’aquest torneig putting-green era el menys important. El que comptava era reunir-nos i fer caliu pel sopar servit per Jesús Santos del Goizeko i la subhasta solidària, en què es van adjudicar sopars als restaurants de tots els cuiners participants entre d’altres lots. Al final es van recaptar més de 20.000 euros pel país africà: tot un èxit. I ja us confesso que el torneig no el vaig pas guanyar jo.

Llegeix la notícia al web de la fundació CODESPA
Llegeix la notícia a 7 caníbales

Pescant tonyina vermella a Barbate

Dimarts passat vaig ser a Barbate, a la costa de Cadis, en una expedició conjunta amb una cinquantena de cuiners més. Ens va convidar l’Ángel León, del restaurant Aponiente del Puerto de Santa María, que feia mesos que organitzava aquesta trobada amb l’ajuda i col•laboració de l’ajuntament d’aquesta població de costa i d’altres professionals gastronòmics i pesquers de la zona, que s’hi han bolcat amb una amabilitat i generositat impressionants. I l’objectiu era embarcar-nos en vaixell per conèixer en primera persona els secrets de l’almadraba, un mil•lenari art de pesca de la tonyina vermella que encara es fa servir a Barbate. Per sort el temps ens va acompanyar, i vam poder presenciar en directe el que ells anomenen la levantá, el moment clau del procés de pesca en què s’alcen les xarxes i es duu a terme una lluita gairebé cos a cos entre l’home i la tonyina. Espectacular. I després, és clar, la resta del procés, com l’obertura de l’animal i, evidentment, l’art de cuinar-lo de mil maneres diferents. Vam degustar tradició i cultura. I en José Melero, el propietari del restaurant El Campero, ens va demostrar que la tonyina té milers de possibilitats. Vam menjar ventresca a l’estil japonès, tonyina encebada típicament gaditana, llom en tataki, tonyina adobada i fins i tot piruletes d’ous carregades de semen. Increïble i per llepar-se els dits.

Llegeix la notícia a El Pais

Amb els xefs del futur

No és cap secret que cada dia ens posem davant dels fogons, però aquest dimarts, a més, ens vam posar davant una bona colla d’estudiants del CETT, l’escola universitària d’hoteleria i turisme vinculada a la Universitat de Barcelona. Durant una bona estona, tant en Matias com jo vam dedicar tota l’atenció a aquests futurs xefs, que es preparen dia rere dia a les cuines i les aules del centre. Els vam explicar algunes de les nostres tècniques culinàries, vam repassar anècdotes i vam fer demostracions davant seu. Veure l’interès, les ganes i la curiositat que desprenen les mirades i les preguntes dels que ens han de venir al darrere és estimulant i enriquidor. Per a ells, la nostra visita va suposar una experiència formativa més. Interessant, esperem. Però per a nosaltres, passar per escoles com el CETT i estar en contacte amb joves estudiants d’hostaleria i gastronomia també és una experiència, en aquest cas ja ho podem afirmar, molt gratificant.

Ves a la pàgina del CETT

De professor a l’Escola d’Hostaleria

Just tornant de les vacances de Setmana Santa, el primer que es van trobar a l’aula els alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona va ser amb un servidor. Aquest centre de formació de futurs cuiners ubicat a Tona té un conveni signat amb Osona Cuina, d’acord amb el qual els membres d’aquesta associació anem passant per l’escola per fer xerrades als estudiants. I aquesta setmana ens va tocar als de casa. Vam voler aprofitar la nostra conferència per fer una introducció general al negoci de l’hostaleria, partint de l’experiència acumulada al llarg dels pràcticament quinze anys de funcionament de Can Jubany. Per això també em va acompanyar en Xavi, que va explicar als alumnes el complex funcionament del món dels càterings, des de la producció a la comercialització passant per un dels punts fonamentals: l’atenció al client.

Esgotadora però apassionant Alimentaria

S’ha acabat una setmana molt intensa que hem passat gairebé íntegrament als pavellons de la Fira Alimentària, anant amunt i avall, coneixent gent i parlant amb vells amics, cuinant i participant al congrés BCNVanguardia’10 Experimenta. Tornem tots esgotats però satisfets de la feina feta. Dilluns, per exemple, vam presentar el curs que impartirem a la tardor una colla de cuiners catalans a Harvard. És un projecte de tanta envergadura i ens fa tanta il•lusió que no em vaig poder estar de dedicar la meva participació en aquest projecte al professor que em recriminava les males notes que treia a l’escola. “Saps on vaig? A Harvard!”, li vaig dir per si m’estava escoltant. Però Alimentaria no s’ha quedat aquí. Un dels dies de més nervis per tot l’equip de Jubany va ser dimecres. Ens tocava fer una ponència i la sala de congressos estava plena a vessar. Vam sortir amb en Matias a ensenyar com elaborem, a casa, una terrina de llebre a la Royale, mentre la resta de l’equip es quedava a la cuina treballant a tota màquina per tenir a punt els tastets. Al públic li va agradar, però em sembla que me’n sortiré més bé a Harvard parlant en anglès que a Alimentaria havent de fer servir el meu castellà de la Plana de Vic.