Blog

Content de cuinar a l’homenatge a Pasqual Maragall

La cuina a vegades em regala moments tan especials com el de poder preparar amb el meu equip la gastronomia de l’homenatge a Pasqual Maragall que va tenir lloc aquest dijous 20 de setembre, vigília del Dia Mundial de l’Alzheimer.

Els meus plats van ser presents a la trobada que van tenir algunes personalitats amb l’expresident abans de l’acte d’homenatge. Que en un moment tan íntim, els sabors siguin nostres, em fa sentir-me molt realitzat.

Enhorabona per la gran feina que fa la Fundació Pasqual Maragall. Deu anys al costat de la investigació de la malaltia, mai se’ls podrà agrair tot l’esforç que hi ha al darrere. Seguiu així!

Foto: @fpmaragall

Sopar solidari al Liceu pel Casal dels Infants!

M'ho heu sentit a dir més d'una vegada, però ho torno a repetir, perquè ho sento així: No sabeu la satisfacció que sents quan acabes de preparar un sopar al costat de tres amics (en Carles Abellán, en Carles Gaig, l'Albert Adrià), sabent que el nostre esforç ha contribuït a una gran causa com la del Casal dels Infants.

I per si fos poc, tot plegat passa a l'escenari del Liceu!
Es pot demanar més?
Torno a dir que em sento privilegiat que els fogons d'aquest país puguin ajudar a sumar esforços perquè els nens i nenes i joves en risc d'exclusió tinguin oportunitats per tirar endavant.

Ahir quan vam acabar el sopar, les més de 400 persones que en van gaudir ens aplaudien als cuiners i a tot l'equip que ho havíem fet possible. Però sabeu què us dic?
Que l'aplaudiment enorme, gegant, és per al Casal dels Infants.
Enhorabona a tots i a totes els que feu possible que les coses a casa nostra, cada dia siguin una mica millor pels nois i noies que són el futur!

Celebrant els 25 anys de Casa Marcial

El 21 de juny ens vam reunir un bon grapat de companys per preparar un sopar especial pel 25è aniversari de Casa Marcial.

El mític restaurant asturià està celebrant el quart de segle amb la celebració de 12 sopars elaborats per un equip de cuiners i vaig tenir el plaer de participar en el del passat 21 de juny.

Vaig compartir fogons amb els amfitrions, l’Esther i en Nacho Manzano, i també amb més companys com l’Ángel Leon, en Diego Guerrero, en Ricard Camarena i en Juan Pablo Gámez. Vam preparar un menú especial en què vaig elaborar alguns plats típics de la meva cuina com ‘Les millors olives del món’, els ‘Pèsols del nostre hort amb bacallà’ i el ‘Cap i pota amb espardenyes i albergínia’.

Foto: Casa Marcial

Producte “Pur” al Tast a la Rambla

La gastronomia es va fer un lloc a la Rambla de Santa Mònica amb la cinquena edició del Tast a la Rambla, i he aprofitat l’avinentesa per compartir-hi una petita mostra del que serà el Pur, el restaurant que obriré el proper 25 de juny a Barcelona!

La tapa que he portat al Tast a la Rambla, celebrat del 7 al 10 de juny, ha estat la ‘cansalada cruixent amb mel i salsa holandesa’. El primer dia ja vaig poder fer cinc cèntims del Pur amb la ponència ‘Homenatge al producte’, en què vaig mostrar la filosofia que m’acompanya en aquest projecte.

Ja queda poc perquè el Pur sigui una realitat, quines ganes!

Cuino ben acompanyat al Sopar del Català de l'Any

Aquest dimarts vaig ser un dels xefs encarregats de preparar el sopar de la gala del Català de l’Any 2017 al Teatre Nacional de Catalunya. El Sopar de l’Any va reunir 13 cuiners catalans amb un total de 27 estrelles Michelin que vam elaborar un maridatge gastronòmic amb 11 tapes.

Amb el meu equip de Jubany Events vaig preparar un Milfulls de patata amb steak tartar per incorporar el nostre toc Jubany en un sopar amb 700 convidats.

El premi de Català de l’Any va ser per a l’actor Josep Maria Pou. Un premi merescudíssim, perquè és un actoràs! I no us ho perdeu que alguns dels companys de cuina van votar per a mi en una votació interna que els periodistes van demanar.  La Carme Ruscalleda i en Carles Gaig van coincidir en votar-me a mi. Però jo penso que hi ha milers de catalans de l'any...

Quan em van demanar a qui votaria jo, no vaig dubtar en dir que per a mi el Català de l’Any havia de ser en Nil Puigseslloses, el fill del meu amic "el paraigüero". Té 15 anys i diu que jo sóc un valent per anar al Dakar, però jo crec que ell, que en tot aquest temps ha hagut de fer front a un munt de malalties, és molt més valent que jo. Ell sí que se’l mereix!

< ... 1 2 3 4 5 6 7 8 ... >