Blog

Recordant Santi Santamaria

Ahir vam viure una tarda molt especial: de nostàlgia, de record i d’homenatge a un dels grans de la cuina catalana: en santi santamaria, col·lega i amic, que al febrer ja farà tres anys que ens va deixar. El restaurant Caelis de Barcelona va acollir una subhasta dels objectes més emblemàtics de can fabes, l’establiment que en santi tenia a Sant Celoni.

La subhasta tenia un objectiu clar, i em sembla que entre tots el vam saber complir: que les peces de la cuina de santi santamaria no morin, que segueixin tenint una funció creativa a d’altres cuines i que mantinguin viu el record i l’herència del xef. entre família i amics. Així va ser la trobada d’ahir. No hi van faltar Joan Roca, Carles Abellan, Carles Gaig, Mey Hofmann, Jean Luc Figueras o Jean Luis Neichel, per apuntar només alguns dels noms que van passar per la subhasta i es van endur a casa algun dels lots.

La subhasta d’ahir va ser una molt bona manera de retre un últim homenatge a en santi i a un espai, el racó de can fabes, que per a molts de nosaltres era “la catedral”, tot un referent culinari.

Recull de premsa de la subhasta

Els catalans i el millor oli d'oliva del món!

Divendres passat em van atorgar, a Lleida, el premi Romanicó d’Or, un guardó que entrega cada any Agrolés d’Actel Grup i que reconeix persones i entitats que treballen i aposten per una dieta mediterrània i equilibrada, amb productes sans i de qualitat. Com a bons defensors de la seva terra, els organitzadors del premi valoren, i molt, la importància de la gastronomia al territori, amb l’oli d’oliva com un dels productes essencials.

Com bé va dir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, durant l’acte, l’oli, el nostre oli, supera la simple finalitat alimentària i entra de ple en el terreny de la cultura social. Va ser un gran orgull rebre aquest premi. Però ja els ho vaig dir als organitzadors. Això meu no té mèrit! Jo l’únic que faig cada dia és divulgar i defensar una veritat com una casa: que a Catalunya tenim el millor oli verge extra del món. I no hi ha ningú que em pugui fer creure el contrari!!!

L’acte d’entrega dels premis va tenir lloc a la Seu Vella de Lleida. Al meu costat, també van recollir el premi les doctores Maria José Moltilva i Maria Paz Romero, pels seus 18 anys de trajectòria en projectes d’investigació que tenen l’oli d’oliva com a eix central. A més, l’oli Almagro de Ciudad Real va rebre el premi Romanicó Essència, al millor oli verge extra d’oliva arbequina.

Moltes felicitats a tots i moltes gràcies per la confiança!

Assessorant a l'Hotel Majestic

Quan ja fa mesos vam començar a treballar amb l’Hotel Majestic de Barcelona, oferint assessorament als diferents espais gastronòmics de l’establiment, estàvem tot just posant fil a l’agulla a un projecte que s’anticipava com a molt engrescador. Per davant teníem molta feina per fer, però també moltes ganes de fer-la. Així que de forma gradual, vam començar a treballar amb els esmorzars de l’hotel, vam seguir amb la terrassa d’estiu La Dolce Vitae i amb la formació d’equips per a esdeveniments. I, sense gairebé ni adonar-nos-en, la setmana passada van culminar tots aquests mesos de treball amb la presentació de la nova etapa del gastrobar del Majestic, a la planta baixa de l’hotel.

La nostra tasca aquí és molt clara: no es tracta de cuinar, sinó d’assessorar i orientar els cracks que ja tenen els fogons de l’hotel: en David Romero, cap de cuina del Majestic, i en Joan Cuesta, cap de cuina del bar. Tenim molt bona sintonia, i el projecte és tan il·lusionant i motivador que no passa dia que no tinguem ganes de més. I encara ens falta molt camí a recórrer: el projecte d’assessorament s’ha d’anar estenent, a poc a poc però sense aturar-se, a totes les altres parcel·les gastronòmiques de l’hotel.

Al febrer ja està previst entrar al restaurant Petit Comitè, dels mateixos propietaris de l’hotel, on la prioritat serà oferir una cuina catalana de qualitat al cor de Barcelona.

Recull de premsa
Article a la revista Cuina

Actor per un dia a la websèrie Solisombra

Quan em van dir si volia participar com a actor en un capítol de la websèrie Solisombra, no m’ho vaig pensar dos cops! De fet, només havia d’interpretar a un cuiner... Així que si en voleu veure el resultat, aqui teniu el capítol on apareixo. Si voleu riure amb el meu paperàs ho podeu fer a partir del minut 6. M’ho vaig passar genial rodant amb tot l’equip del projecte.

Darrere de Solisombra hi ha un equip format per gent bàsicament de la comarca d’Osona, protagonitzada pels actors Pep Miràs i Albert Salarich, i dirigida per David Conill. Es roda íntegrament al bar El Cafè de l’Orfeó, on en Hansi (el barman) i en Popescu (un assidu del bar) viuen tot d’experiències arran de l’entrada al bar de tot tipus de personatges, interpretats a cada capítol per actors com Abel Folk, Marina Comas o Joan Roura entre d’altres. El capítol on jo surto parteix de la visita del conseller de Sanitat a un hospital proper al bar d’en Hansi.

Una manifestació contra les retallades obliga al conseller i el seu seguici a tancar-se al bar, on es viuen tot de situacions ben peculiars. Per mi, a més de ser una experiència nova i divertida, participar a Solisombra va ser una manera més d’implicar-me en un projecte liderat per gent de casa, amb inquietud i ganes de fer coses noves i diferents.

Quan m’ho van proposar, ho vaig tenir clar: no podia ni volia dir que no. I, un cop fet el rodatge i estrenat el capítol, no en podria estar més orgullós!

Acompanyant els productes catalans de qualitat

Fa uns dies les cambres de comerç de Lleida i de Tàrrega em van convidar a intervenir en una trobada internacional que tenia per objectiu mostrar a importadors americans i canadencs les virtuts dels productes catalans. Es tracta de l’Internacional Fine Food & Wine Business meeting, que va tenir lloc a Lleida, on va ser un plaer participar.

En la meva intervenció els vaig voler explicar que l’essència de la meva cuina són sempre els productes catalans de qualitat, i que per això aposto fermament per la cuina de quilòmetre zero ben entesa. És a dir, m’apassiona tenir l’hort al costat del restaurant, i controlar de prop els productes que hi creixen i que després passaran a la cuina i a la taula de Can Jubany. Però al mateix temps no puc entendre aquesta cuina de proximitat si no va lligada a l’alta qualitat dels seus productes. Parlant clar: si un producte de Km. zero és de la millor qualitat, me’l quedo. Però si no és així, me n’aniré a buscar-lo al Km. 1., al 2 o al 3, i així paulatinament fins a trobar els ingredients de qualitat òptima. I per trobar allò que busco, res millor que el contacte directe amb el productor, que a més em permet conèixer i aprendre cada dia una mica més sobre cada producte.

Un dels regals que em fa la meva feina és que em permet fer d’ambaixador de tota aquesta riquesa gastronòmica que tenim a Catalunya. És un orgull poder explicar les meravelles que tenim aquí cada cop que viatjo, sigui a Boston, a Rússia o a Singapur i, per descomptat, també és un honor poder fer-ho quan rebem visitants a casa nostra.

< 1 2 3 >