Blog

Entofonat de tota la vida

Un dels millors moments de l’any gastronòmic per a mi sempre és la temporada de la tòfona. I aquest any el tret de sortida no podia ser més rodó: divendres passat la Fira de la Tòfona de Centelles va voler retre’m un homenatge per se un dels cuiners que més ha apostat per la introducció d’aquest fong a la cuina.

Vaig recollir el premi encantat. Però ja els vaig explicar que de mèrit no en tinc pas gaire... Qui es podria resistir a un producte tan increïble com aquest, que a més tenim a tocar de casa, en un territori tan privilegiat com és el nostre?

Durant l’acte vaig parlar una mica sobre la tòfona, de la seva recollida, de com cuinar-la i de com innovar amb ella... I encara vaig voler donar un consell a tots els que em van voler escoltar: aquest Nadal, enlloc de comprar percebes, ratlleu una mica de tòfona sobre una llesca de pa.

Esmorzant amb l'Antoni Bassas

L’esmorzar, si es pot fer amb calma i amb bona companyia, és un dels millors moments del dia.  Companyia com la de l’Antoni Bassas, que ens va visitar fa uns dies a casa per entrevistar-nos, a l’Anna i a mi, coincidint amb el vintè aniversari de Can Jubany.

En Bassas venia a fer-nos les seves preguntes, però era el matí i de seguida ens vam asseure a la taula i a més de xerrar vam menjar de valent: li vam preparar un bon pa amb tomàquet amb formatge, truita i embotit on hi cantaven els àngels.

Vam parlar una mica de tot: de la infància, de com vam començar el negoci, de la família i dels fills... Més que una entrevista va ser una conversa entre amics que ens va despertar records i ens va fer reviure moments molt especials. Ens va passar el temps volant! I és que no cada dia un té la sort de poder respondre les preguntes d’un periodista de la talla d’en Bassas! 

Per cert, l’entrevista es va publicar diumenge al diari Ara i també es pot veure, “en viu i en directe”, a l'AraTV (només subscriptors).
 

Vi per vida: per un món sense metàstasi

Aquesta setmana ha sigut notícia Vi per Vida, una associació sense ànim de lucre amb qui col·laboro, que té com a principal objectiu recaptar fons per a la recerca sobre la metàstasi del càncer. Com? Organitzant tot tipus d’activitats i accions relacionades amb el món del vi, com per exemple tastos solidaris dirigits per Xavi Ayala, l’impulsor d’aquest projecte.

L’última proposta de l’associació és la creació del primer vi Cop de Cor, del celler de la DO Penedès AT Roca, un vi monovarietal, macabeu, ecològic i fet seguint els criteris de l’agricultura biodinàmica. Aquest vi solidari, boníssim per cert, se suma a la iniciativa Vi per Vida. Comprant-lo i degustant-lo estem ajudant a la recerca sobre la metàstasi del càncer.

Els diners recaptats per l’associació van a parar a l’Institut de Recerca Biomèdica, on es fan projectes avalats pel doctor Joan Massagué. Us animo a tots a fer un petit gest, i a aportar un granet de sorra a la lluita contra aquesta malaltia terrible que tenim tan a prop. 

Poesia i gastronomia: recordant Lorca

Federico Garcia Lorca es va allotjar a l’hotel Majestic del setembre al desembre de 1935. I just abans de marxar, un grup d’intel·lectuals i amics seus de Barcelona li van preparar un sopar de comiat al mateix hotel.

D’aquell sopar aviat en farà 80 anys justos. I per commemorar aquests números rodons, la setmana passada a l’hotel es va celebrar una vetllada que volia reproduir tant bé com fos possible aquella trobada històrica.

L’equip del Petit Comitè, un dels nostres restaurants, hi vam participar preparant un menú que, si havia de recordar Lorca i la seva estada a l’hotel, només podia fer-ho recuperant plats típics dels anys 30. A part de l’aperitiu, vam servir un ou poché amb bolets de temporada i migas de sobrassada, i el que abans s’anomenava llagosta vermella termidor. A taula tampoc hi va faltar la carn de caça: una becada farcida i rostida i, de postres, codonyat, tocinets de cel i trufes a l’armanyac. 


Amic del formatge

Fa uns dies vaig ser a la Seu d’Urgell per rebre el premi Amic del Formatge que atorguen cada any els organitzadors de la Fira de Sant Ermengol. Sempre és una alegria rebre premis per la meva feina a la cuina, i aquest em va fer especial il·lusió perquè reconeix la defensa i la promoció del formatge artesà que duem a terme cada dia a Can Jubany.

Els formatges artesans, de proximitat i de qualitat, han format part de la carta de casa nostra des de sempre. La nostra taula de formatges catalans, sovint acompanyats de confitures o de pa de nous, no hi falten mai. 

< 1 2 >